Adopció a Filipines

Visados a Filipinas

CONSIDERACIONS GENERALS

Qui pot adoptar

  • Parelles heterosexuals casades durant  més d’1 any, majors de 27 anys.  Des de març 2017, si un dels dos membres de la parella té 50 anys o més, només podrà optar a nens amb necessitats especials ( inclosos els nens /es sans majors de 6 anys). Podeu llegir la resolució complerta en castellà:  Resolucion Filipinas mayores 50 años
  • Persones individuals, dones, només per a nens/es majors de 9 anys
  • La diferència màxima d’edat amb el menor en el moment de l’assignació no pot superar els 45 anys ( en el cas d’una parella, s’aplica al membre més jove).
  • Amb estudis secundaris o superiors.
  • A Espanya, el mínim és l’equivalent a l’antic BUP o FP II.Sense malalties greus o discapacitats en cap dels dos membres.
  • La família sol·licitant pot tenir fills biològics o adoptats prèviament. Tots els fills que tinguin més de 10 anys hauran de donar llur consentiment a l’adopció a Filipines ( encara que siguin majors d’edat i no convisquin ja amb els seus pares o siguin fills de només un dels cònjuges).

Perfil dels menors

De 0 a 15 anys. L’edat més habitual en el moment de l’assignació és entre 2 i 7 anys.

Perquè un menor estigui a la llista de menors disponibles per a l’adopció, ha de disposar del Certificat d’ adoptabilitat que sol·liciten els serveis socials filipins, després d’haver esgotat les opcions perquè el menor romangui amb la seva família biològica. En el cas que existeixi un acta de renúncia voluntària per part dels pares biològics per la qual transfereixen la custòdia al departament de benestar social i desenvolupament filipí i donen el menor en adopció, es triga menys temps a obtenir el certificat d’ adoptabilitat. De vegades, la localització dels pares biològics o d’algun parent triga més temps o no s’aconsegueix, per la qual cosa es retarda l’emissió d’aquest certificat d’ adoptabilitat i  és un dels factors pels quals  hi ha menys menors disponibles de la franja 0-2 anys.

Tipus d’adopció

Quan el menor és assignat a una família espanyola i viatja amb ella al nostre país, manté la seva nacionalitat filipina i resideix aquí  amb un NIE fins que el ICAB dóna el seu acord a l’adopció plena del menor, que serà concedida per sentència d’un jutjat del nostre país. A partir d’aquest moment, ja podrà inscriure’s el menor amb el cognom dels seus pares adoptius en el registre civil i tindrà nacionalitat espanyola ( DNI i passaports espanyols).

Terminis

Des que l’expedient de la família és aprovat pel ICAB fins que es rep una proposta d’assignació, el temps d’espera està actualment al voltant dels 2.5 o 3 anys. Hi ha diversos factors que poden influir en el temps: l’edat del menor que es sol·licita i les característiques del menor que la família està disposada a acceptar, quant a edat, estat de salut i història familiar coneguda.

Com adoptar

  1. Obtenció del certificat d’idoneïtat
  2. Preparació de l’expedient d’adopció
  3. Aprovació de l’expedient pel ICAB
  4. L’assignació del/ la menor
  5. El viatge a Filipines
  6. Tornada a casa
  7. Finalització de l’adopció

1.-Obtenció del certificat d’idoneïtat

Com per adoptar a qualsevol país, la parella o persona individual que desitgi realitzar una adopció ha de posseir el certificat d’idoneïtat, que s’obté als serveis socials de la comunitat autònoma de residència de la família adoptant.

Els serveis socials realitzaran una sèrie d’entrevistes als interessats ( una d’elles, al seu domicili) en les quals es tractaran bàsicament els següents aspectes:

  • Història personal i familiar dels sol·licitants
  • Trajectòria laboral i professional
  • Recursos econòmics
  • Estat de salut
  • Condicionis de l’habitatge
  • Motivació per a l’adopció i projecte adoptiu
  • Característiques de personalitat
  • Perfil del menor que es desitja

En el cas concret de Filipines, el ICAB exigeix que les característiques de personalitat incloguin els resultats de dos tests psicològics que la família adoptant haurà de realitzar, que són:

  • Inventari Minnesota Multifasic de la Personalitat
  • Inventari Clínic Multiaxial Millon III

( en queden exemptes les famílies que ja han realitzat una adopció a Filipines).

Una vegada realitzades les entrevistes, l’equip tècnic realitzarà un informe que serà avaluat pels serveis socials de la comunitat, que serà l’encarregat de concedir el certificat d’idoneïtat per a l’adopció a Filipines, en aquest cas.

2.-Preparació de l’expedient d’adopció

Quan la família adoptant ja és considerada idònia per a l’adopció, pot elaborar l’expedient, és a dir, els documents que Filipines sol·licita per estudiar la sol·licitud de la família per adoptar al seu país.

L’expedient ha de legalitzar-se i traduir-se a l’anglès, per traductor oficial ( no es requereix traducció jurada).
Nosaltres ens encarreguem de revisar tota la documentació abans de legalitzar-la i ens ocupem de totes les legalitzacions i traduccions que cal fer, perquè l’expedient quedi completat i sigui vàlid a Filipines.

L’ICAB revisa molt acuradament l’expedient que envien les famílies, per la qual cosa és molt important que aquest expedient sigui realitzat amb cura, que la informació que hi aparegui sigui coherent i clara, perquè pugui ser aprovat al més aviat possible.

Com hem legalitzat ja més d’un centenar d’expedients, podem ajudar-vos amb tots els dubtes que tingueu a l’hora de confeccionar-ho.

Els documents que el ICAB sol·licita són:

1. Carta de presentació: la redacten els sol·licitants i és convenient que es tractin, entre d’altres, els següents aspectes:

  • Plans d’atenció i cura del nen:
  • Descripció de l’entorn
  • Recursos disponibles per als menors en educació, oci i formació complementària:
  • Experiència prèvia en el tracte amb nens
  • Motius per haver escollit Filipines

2. Sol·licitud d’adopció en model ICAB
3. Qüestionari personal en model ICAB
4. Certificat de naixement: s’obté en el registre civil del lloc de naixement
5. Certificat de matrimoni ( o fe de vida per a monoparentals) i còpia de sentència de divorci, si és el cas:  s’obté en el registre civil del lloc del matrimoni
6. Consentiment a l’adopció, per part de fills majors de 10 anys, si és el cas ( encara que no convisquin amb els sol·licitants, siguin majors d’edat o siguin fills d’un dels sol·licitants): la redacta el nen major de 10 anys
7. Qüestionari característiques desitjades del menor ( o Check-list) en format del ICAB. Hi ha una nova versió disponible des del mes d’agost 2017
8. 3 cartes de recomanació, d’un sacerdot, el cap del sol.licitant  i un membre de la comunitat, que coneguin els futurs pares des de fa més de 5 anys: la redacten les persones que recomanen
9. Carta d’acceptació del tutor: la redacta el tutor. Ha d’indicar a què es dedica i els seus ingressos.
10. Certificat d’Hisenda de l’últim any de la parella: s’obté en la delegació d’Hisenda més propera
11. Certificat d’Hisenda de l’últim any dels tutors: s’obté en la delegació d’Hisenda més propera
12. Certificat mèdic en format ICAB: es compra en l’estanc l’imprès oficial, al qual se li afegeix l’annex del ICAB
13. Certificat d’antecedents penals: s’obté en el Ministeri de Justícia ( l’imprès, en un nou format des del 19/06/2007, es pot baixar de la web www.mjusticia.es ). Caduca als 3 mesos
14. Si s’ha adoptat anteriorment en algun país, decret de l’adopció realitzada
15. Certificat d’idoneïtat: el lliurat la comunitat ( l’ICAA a Catalunya)
16. Compromís de seguiment: el lliura la comunitat ( L’ICAA a Catalunya)
17. Informe psicològic, que ha d’incloure els resultats clínics de dos tests psicològics anomenats MMPI 2 ( inventari multifásic de personalitat de Minessota i MCMI-III ( inventari clínic multiaxial de Milió): ho lliura la comunitat
18. Informe social: ho lliura la comunitat
19. Requisits per a l’entrada d’un menor: s’obté en el Ministeri de l’Interior ( Policia) a Madrid
20. Undertaking en model ICAB: ho signa la pròpia família.
( les 20 fotos familiars i de la llar i el xec no es legalitzen)

21. Certificat mèdic dels tutors.

3.-Aprovació de l’expedient per l’ICAB

Una vegada l’expedient arriba a Filipines, és revisat pel l’ ICAB, que avisarà els serveis socials ( l’ICAA a Catalunya), de la data d’aprovació de l’expedient. Des d’aquest moment, la família adoptant ja està en el “Roster of approved applicants”, és a dir, a la llista de famílies pendents de rebre l’assignació d’un menor filipí.

De les famílies catalanes i espanyoles que han tramitat per protocol públic els seus expedients, no es té constància de cap que no hagi estat aprovada per l’ ICAB, és a dir, totes han rebut una proposta d’assignació.

L’ICAB pot sol·licitar més informació sobre algun aspecte a la família abans de donar la seva aprovació definitiva. No és el més habitual, la majoria de les famílies passen la revisió de l’ICAB a la primera, però si que hi ha hagut algun cas. De tota manera, una vegada l’ICAB rep els aclariments que ha sol·licitat, ha donat sempre l’OK a la família.

Com dèiem abans, totes les famílies que han enviat llur expedient per protocol públic han estat aprovades pel ICAB i totes han rebut una proposta d’assignació.

4, L’assignació del/ la menor

Quan l’ICAB emet una proposta d’assignació a una parella o persona individual, l’envia als serveis socials ( l’ICAA a Catalunya). que la comunicaran a la família en qüestió. Tindrà 15 dies per contestar si accepten o no, des del moment en què siguin coneixedors de l’assignació  ( no des que surt de Filipines, sinó des que l’assignació és lliurada a la família).

L’assignació informa de tots els aspectes del menor que se li proposa a la família ( ve en anglès i ens encarregarem de traduir-la):

  • Fotos recents
  • Edat, sexe
  • Historia del menor i de la seva família biològica
  • Historial mèdic
  • Avaluació psicològica ( només per a nens/es majors de 5 anys)

Els informes són molt complets i veraços. En ells s’explica tot el que sap del menor, de la seva família biològica i entorn actual on viu. En funció de l’edat del menor en el moment que és assignat, sabrem la seva evolució física a nivell motriu i la seva evolució cognitiva, els seus gustos, la seva personalitat, si ha pres algun medicament, les vacunes que se li han administrat, què li agrada fer i què no, etc.

També se’ns informa de la història de la família biològica i de les raons per les quals ha estat donat/a en adopció. La família adoptant haurà d’assimilar-la i integrar-la, perquè, per dura que sigui, és part de la història del seu futur fill.

Si la família accepta l’assignació i els serveis socials de la nostra comunitat accepten la proposta d’assignació rebuda , ha de comunicar-ho a l’ICAB, enviant fotografies actualitzades de la família i dos xecs a nom de l’ICAB, per abonar les despeses de l’adopció. Un és de 2.000 dòlars actualment i l’altre depèn de cada cas i serveix per pagar la legalització de la documentació del menor a Filipines ( de la qual s’encarrega l’ICAB).

5.-El viatge a Filipines

Quan l’ ICAB rep l’acceptació de la família, ha d’obtenir i legalitzar els documents del menor que li permetran viatjar al nostre país quan la família vagi a recollir-lo. Bàsicament aquests documents que l’ICAB lliurarà a la família ja legalitzats quan arribi a Filipines, són:

  • Certificat de naixement del menor
  • Passaport filipí amb visat d’entrada a Espanya, vàlid per 4 mesos
  • Autorització per viatjar (“ Travel Authority” i “Travel clearance”)
  • Autorització d’assignació ( Placement authority), en el qual s’aprova que els sol·licitants d’adopció siguin tutors del menor assignat, fins a la seva adopció plena.

Quan aquests documents ja estan disponibles, l’ICAB avisa a la família que ja pot viatjar a Filipines a recollir el menor ( els dos membres de la parella han de viatjar).

El temps que passa entre que la família és assignada i viatja a Filipines és variable, en funció del temps que triga l’ICAB a preparar els documents del menor. Sol ser entre 2 i 4 mesos.

El temps mínim d’estada a Filipines són 7 dies ( encara que es pot estar més temps si es desitja, no és necessari visat per a espanyols), dels quals la família passarà els primers dies al centre on es troba el menor i conviurà amb ell. En els últims dies, la família visitarà l’ICAB a Manila, on els lliuraran tota la documentació necessària perquè el menor pugui viatjar amb la família adoptiva.

Atès que a Filipines els idiomes oficials són l’anglès i el tagalo, la família pot contractar un guia/ traductor de castellà per ajudar-lo amb l’idioma, si no domina suficientment l’anglès. ( car l’espanyol no el parla la població en general). És opcional  i ens en podem encarregar, igual que l’organització del viatge ( vols, hotels, etc).

6.-Tornada a casa

Quan la família torna de Filipines, serà necessari traduir els documents que li han donat a l’ICAB, per poder tramitar al nostre país la baixa maternal, empadronar el menor i inscriure’l  a la seguretat social. Igualment, serà necessari obtenir el NIE, document d’identitat per a estrangers que caldrà anar renovant a les comissaria de policia, fins que el menor no obtingui l’adopció plena i, per tant, la nacionalitat del nostre país.

L’ICAB  exigeix la realització de 3 informes de seguiment, als 2, 4 i 6 mesos de l’arribada del menor al nostre país,  realitzats pels serveis socials, que caldrà traduir i enviar a Filipines. En aquests seguiments, s’informa l’ICAB de l’evolució del menor i de la seva integració al seu nou entorn i família.

Una vegada realitzats els informes i enviats a Filipines, l’ICAB emetrà el document conegut com Affidavit, en el qual definitivament transfereix la pàtria potestat del menor a la família adoptant.

Quan la família rep aquest document, ja podrà tramitar l’adopció plena davant el Jutjat de primera instància de la ciutat on resideixi.

7.-Finalització de l’adopció

Per convertir l’adopció en plena al nostre país, la família haurà de fer una sol·licitud al jutjat de primera instància de la ciutat on resideixi, perquè el jutge emeti una sentència en la qual dóna el seu acord a l’adopció plena del menor pels pares adoptius i es marca també el nom i cognoms que portarà el menor al nostre país. Serà el nom que la família decideixi ( ja sigui el seu nom filipí o un altre) i els cognoms de la família, en l’ordre que desitgin ( si ja tenen fills, l’ordre haurà de ser el mateix que van escollir per aquests).

El jutjat sol·licitarà traducció de l’affidavit emès per l’ICAB, així com partides literals de naixement i matrimoni de la parella i un certificat d’empadronament. Es citarà als pares perquè donin llur consentiment a l’adopció davant el jutge.

El jutge emetrà una sentència a favor de l’adopció, perquè es tracta d’una mesura de protecció per al menor, els pares van ser considerats idonis per a l’adopció al seu moment, existeix un protocol d’adopció entre Espanya i Filipines i es demostra que el menor està integrat en la seva nova família.

Un cop rebuda la sentència d’adopció plena, els pares ja poden dirigir-se al registre civil de la seva localitat de residència, per registrar al seu fill/a en el llibre de família del nostre país i així obtenir el dni i el passaport del menor, amb el nom i cognom que portarà al nostre país. A partir d’aquest moment, el menor perd la nacionalitat filipina, per obtenir la nacionalitat del nostre país ( l’espanyola actualment), per filiació adoptiva.

No obstant això, és possible tornar a tenir la nacionalitat filipina, sense perdre l’espanyola, és a dir tenir doble nacionalitat, si la família o el menor quan sigui major d’edat ho desitja. És un tràmit totalment opcional, que algunes famílies estan fent per conservar l’origen de llurs fills.

L’ICAB s’encarrega de fer-ho, després de rebre la sol·licitud de la família, que haurà prèviament de legalitzar i traduir un parell de documents del seu fill/a ( , com sempre, ens en podem encarregar). El procés detalladament està explicat a la web de l’ICAB i us en podem facilitar un resum en la nostra llengua.

Quedem a la vostra disposició per a qualsevol consulta que tingueu sobre el procés d’adopció a Filipines o de qualsevol altre país.

93 265 04 49

669 00 28 78

 Transmes

info@transmes.es